Entrevista a Susana Solano per David Betsué       
10 -12 - 2018

[…] - Quina rel.lació estableixes amb les teves escultures?
Els japonesos tenen "el Tokonoma", un petit espai amb un altar a la entrada de casa on hi col·loquen un objecte de contemplació, durant uns dies. Les meves escultures han sigut una cosa semblant per a mi. Les he tingut davant i he establert una relació afectiva i crítica amb elles. Hi han algunes amb les que tinc bona sintonia com "No lo sé" nº 1 (1987), l'escultura que heu portat  a l'exposició a Halfhouse. M'agraden les seves proporcions, l'escala, la relació amb el cos. També el pes propi del plom, com penja, i evidenment el missatge, que no explicaré. També vaig emprar aquets materials a altres peces d'aquells mateix any com "Mort d'Isolda" o "El teu nom".

- En aquell moment t'interessava el minimalisme o les seves derivacions?
No, en aquell moment no tenia present el minimalisme, es després que ho penses i veus alguna connexió. Sí que recordo veure obres de Dan Flavin, de Richard Serra i agradar-me aquella contundència i com incidía a l´espai. Però no sé. També vaig conèixer als artistes povera perque compartia la mateixa galeria a Italia. Molts d'ells vivien al voltant de Torino. A Calzolari, a Michelangelo Pistoletto, a Mario i a Marisa Merz,... Tenien molt bon rollo entre ells, i eren molt hospitalaris.