Entrevista a Susana Solano per David Betsué        
10 - 12 - 2018

[…] - Com son les teves darreres escultures?
Els últims treballs són en xapa, com "L´últim sopar". Per a mi són més aviat dibuixos sense color, com un collage, quan utilitzo les tisores i el peglat. "Aconseguir un espai": espais geomètrics que tanquen un altre espai d´esdeveniments també geomètrics però amb línia dubtosa. M'agraden les escultures de Picasso, amb plans, retallades, de la seva última època.

- Però abans m'has explicat que desde fa un temps ja no treballes.
Sí, perque no cal. Es un desgast  fisic i mental i ja no en tinc necessitat. Ara faig "joies", perque em porten per camins poc patidors, es un divertiment, i fer escultures es un patiment, fer-les i tenir-les aquí guardades. Es magnífic haver-ho pogut fer, jo no m'he donat compte fins ara que havia treballat molt, mai he mirat enrere. Això es passat. En tot cas no em queixo, he pogut treballar, he sigut honesta i respectada pels meus companys de professió, per a mi això ja es suficient.

- I que faràs de la teva obra?
Si pogués ho borraria tot. M'agradaria que ningú em coneixés, i que no hi hagués res, ni les escultures ni res. Hi ha una pel·lícula de Michael Haneke, El seté continent, que mostra una parella que decideix morir i desaparéixer amb el seu fill. Ho destrueixen tot, fins i tot els diners, no deixen res, cap rastre. Em va semblar molt dura, i prou intel-ligent. Quan veig el meu estudi ple d'escultures penso que he de començar a actuar.