Entrevista a Susana Solano per Carme Sanmartí - 12 d´abril de 2011
(fragment)

C.S. També feu fotografia i a vegades la combineu amb l'escultura. M'agradaria que ens expliqueu una escultura molt interessant que heu citat Caminos cruzados,  que vau fer a Göteborg al 1998.
S.S. No és una escultura.
C.S. Què és?
S.S. És una acció, bé una instal·lació en la qual hi figuren dos països. Vaig anar de viatge a Irian Jaya,  de Nova Guinea, i vaig rebre una forta impressió al descobrir unes creus que havien deixat els protestants americans com a signe de colonització religiosa. Em va molestar molt el contrast de la imatge: les creus estaven en una zona de poblats molt primitius, els habitants dels quals, els danis i els korowais, havien estat antropòfags i podien passar anys sense veure blancs. És una de les zones més dures on he estat. Els habitants, quan s'acostaven, feien grinyolar les dents com a signe de benvinguda i anaven gairebé despullats. Les creus doncs, em van semblar molt agressives. Vaig fer unes fotos que vaig utilitzar al cap d'uns dos anys quan em van invitar a fer una instal·lació a Göteborg, Suècia. Inicialment em van dir que podia fer el que volgués i a on volgués. Vaig posar les fotos dels indígenes, alguns despullats amb la beina que porten al penis, als aparadors d'una ferreteria, d'una parada d'autobús i d'un banc... i sempre davant d’una església. Era una manera de rebotar la història de la creu. Em van obligar a treure una de les fotos perquè havia substituït un  directiu de banc per un natiu.
C.S. Hi ha l'interès de l'acció a partir de la fotografia, és una altra de les vostres facetes.
S.S. Sí, són coses que a vegades estan en letargia, m'havia incomodat veure creus en un lloc tant inhòspit perquè no era el seu lloc. Va ser com jugar un altre cop la partida al camp contrari.