Pasé muchas horas a solas, dando vueltas por la ciudad de Göteborg, que no conocía, sin saber lo que buscaba, pero con la intención de encontrar.
Poco a poco fue tomando forma una expresión. El color de la neblina nórdica me pareció familiar y se produjo una interrelación con un viaje reciente a Irian Jaya (Indonesia), lugar de fuerte y permanente humedad. Allí, en las aldeas, las cruces se veían fuera de contexto, por ser símbolos que no pertenecen a las tradiciones ni al hábitat natural de sus gentes. De este modo, pensé, nuestra cultura “civilizada” invade todos los lugares.

Fragment. Entrevista a Susana Solano per Carme Sanmartí - 12 d´abril de 2011
[…] C.S. També feu fotografia i a vegades la combineu amb l'escultura. M'agradaria que ens expliqueu una escultura molt interessant que heu citat Caminos cruzados,  que vau fer a Göteborg al 1998.
S.S. No és una escultura.
C.S. Què és?
S.S. És una acció, bé una instal·lació en la qual hi figuren dos països. Vaig anar al 1997 de viatge a Irian Jaya,  de Nova Guinea, i vaig rebre una forta impressió al descobrir unes creus que havien deixat els protestants americans com a signe de colonització religiosa. Em va molestar molt el contrast de la imatge: les creus estaven en una zona de poblats molt primitius, els habitants dels quals, els danis i els korowais, havien estat antropòfags i podien passar anys sense veure blancs. És una de les zones més dures on he estat. Els habitants, quan s'acostaven, feien grinyolar les dents com a signe de benvinguda i anaven gairebé despullats. Les creus doncs, em van semblar molt agressives. Vaig fer unes fotos que vaig utilitzar al cap d'uns dos anys quan em van invitar a fer una instal·lació a Göteborg, Suècia. Inicialment em van dir que podia fer el que volgués i a on volgués. Vaig posar les fotos dels aborigens, als aparadors d'una ferreteria, d'una parada d'autobús i d'un banc... i sempre davant d’una església. Era una manera de rebotar la història de la creu. Em van obligar a treure una de les fotos perquè havia substituït un  directiu de banc per un natiu. 
C.S. Hi ha l'interès de l'acció a partir de la fotografia, és una altra de les vostres facetes.
S.S. Sí, són coses que a vegades estan en letargia, m'havia incomodat veure creus en un lloc tant inhòspit perquè no era el seu lloc. Va ser com jugar un altre cop la partida al camp contrari.